Si l’heu vist alguna vegada, segur que us heu fixat en ella. Mabel Olea (Lleida, 1997) té una imatge fascinant i, alhora, una mica inquietant, a mig camí entre un personatge de pel·lícula coreana de terror i una artista mexicana d’una altra època. Prima, amb uns ulls enormes i una llarga cabellera negra, la coreògrafa i ballarina té una presència escènica incontestable. Gran amant de la contorsió i la dislocació, la Mabel és també un imant de mirades. El juliol passat va estrenar la seva darrera creació al festival Grec ( Cut one’s teeth ), és la responsable del moviment de L’òpera de tres rals (que inaugura la temporada del Teatre Lliure) i participa en La bola negra , l’esperada pel·lícula de Javier Ambrossi i Javier Calvo. Hem conversat amb ella sobre Lleida, dansa, filosofia, humor i Instagram. Seguir leyendo
Mabel Olea, ballarina: “Els Javis em recorden una mica la Marta Pazos”
Si l’heu vist alguna vegada, segur que us heu fixat en ella. Mabel Olea (Lleida, 1997) té una imatge fascinant i, alhora, una mica inquietant, a mig camí entre un personatge de pel·lícula coreana de terror i una artista mexicana d’una altra època. Prima, amb uns ulls enormes i una llarga cabellera negra, la coreògrafa i ballarina té una presència escènica incontestable. Gran amant de la contorsió i la dislocació, la Mabel és també un imant de mirades. El juliol passat va estrenar la seva darrera creació al festival Grec ( Cut one’s teeth ), és la responsable del moviment de L’òpera de tres rals (que inaugura la temporada del Teatre Lliure) i participa en La bola negra , l’esperada pel·lícula de Javier Ambrossi i Javier Calvo. Hem conversat amb ella sobre Lleida, dansa, filosofia, humor i Instagram. Seguir leyendo

SOURCE TRANSPARENCY